Fotos boníssimes

Si us agrada la fotografia i voleu veure bones fotos, mireu les del Chris... com es nota que és dissenyador ;-)

Ireland

Ghana

Rinocerose

Funky funky music! Així acabaven l'últim concert del dissabte aquesta gent que van animar el BAM com ningú a quarts de 5 de la matinada... quin gran descobriment! (pels que, desafortunats com naltres, encara no els coneixíem). Guitarres al ritme de funky i electrònica amb espurnes de rock ¿?!! Ohhhhh llàstima que arribéssim tan tard :-(
Deleitense un poquito... con Rinocerose

Rellotges per al teu blog

Un amic m'ha passat el link d'aquesta web: http://www.relojesweb.com/ on pots triar el rellotge que més t'agradi i personalitzar, per exemple, el teu blog.
És molt fàcil, i queda molt xulo!!

The Remains of the Day

Entro a l'aula de l'assignatura, baixo el programa i hi diu 'cercar The Remains of the Day'.
No s'hi val veure la pel·lícula (el director no la va entendre bé, diu la profe...). No s'hi val llegir-lo en català (s'hi val, però per fer el treball s'han de seleccionar un parell de fragments, i clar, no seré jo qui s'atreveixi a traduir-los). El llibre està esgotat a les llibreries locals. El busco a Amazon: tarden entre 4 i 6 setmanes en fer-me'l arribar. Buscoa a la UAB: està agafat fins el dia 10 (haig d'entregar el treball el 9, la pilota al pal!). Busco a la UdG, no hi és (vinga!). Busco a QUALSEVOL biblioteca de la Xarxa de Biblioteques de Catalunya: ATENCIÓ, perquè sí, està disponible a 2 biblioteques (oé oé!).
Decideixo escapar-me a la biblioteca en qüestió dimecres al migdia a l'hora de dinar (perquè no me'l treguin!) però, coses de la vida, per primer com a la vida, penso en trucar abans d'acostar-m'hi (anar-hi per a res també és tonteria). I aquest, tot sigui dit de pas, deu ser un dels pocs actes amb vida intel·ligent que han sortit de mi en els últims temps. Important NO PERDRE'S EL QUE VE ARA.
M'atén una senyoreta molt simpàtica i li dic 'està disponible el llibre, perquè a la web posa que sí però com que hi ha un parell de reserves, m'agradaria saber si les reserves corresponen a la vostra biblioteca o a alguna altra'. I ella que em respon: 'a veure... sí està disponible (bien!) però no el pots agafar'. I la conversa que reproduiré a continuació, ho prometo, està basada en fets reals:
- I això?
- Perquè està reservat per una tertúlia, veus que posa TE al costat de la referència? TE és de tertúlia. Per poder-lo agafar ha de posar AD, d'adult.
- Ah :-| (no salgo de mi asombro...). D'acord, doncs llavors vindré a consultar-lo a la biblioteca.
- Mmm, no és que no el podràs consultar, perquè els exemplars que tenim estan reservats per a la tertúlia, veus que posa TE al costat de la llegenda?
- (Menys mal que no li vaig dir que el volia per fotocopiar-lo...).
- D'acord. Doncs res. Però estaria bé que en comptes de 'Disponible', a la web, hi posés 'Reservat' o 'Tertúlia' o que hi hagués una llegenda com a mínim...
- Sí, si està disponible, el que passa és que està reservat per a la tertúlia, per això posa TE en comptes d'AD.
(...blablabla)
Finalment vaig aconseguir el llibre a la única altra biblioteca de Catalunya on estava disponible (aquest cop sí). GRÀCIES ROSER!! També vaig trucar (just in case!) i la noia, novament molt amable, me'l va reservar i tot (buf!). Ara ja és tot meu, fins el dia 13, així que si el voleu, deixeu de buscar, el tinc jo. XD

Projecte PAELLA

Increïble... treballar en aquesta empresa en la que treballo plena de gent jove creativa i divertida sempre amb gannes d'aprendre i d'inventar.
Al juliol vam acabar el nostre primer gran projecte dut a terme amb una metodologia americana... tot un experiment. El projecte en qüestió, donada la nacionalitat dels consultors entre d'atres qüestions (i per fer a via), va acabar anomenant-se PAELLA. Res a veure amb els objectius del mateix... i per cert, res d'hosteleria, m'estic referint a una empresa d'Internet.
I quina manera millor de celebrar la fi del projecte... que aquesta (aquella) paella amb la que ens vam homenatjar.
El proper projecte es diu Puerta Principal... em pregunto què farem per celebrar-ho quan l'acabem... :-/

The Remains of the Summer

Aquest estiu han passat algunes coses… entre elles, he decidit començar a escriure també en català, al blog. Perquè… un dia el JJ m’ho va preguntar, i no li vaig saber dir. No li vaig saber respondre a perquè sempre hi escrivia en castellà.
Desde que vaig tornar de Saragossa que no he tingut… (deixa’m pensar bé la paraula)… collons, això, que no he tingut collons d’escriure una sola línia al blog, i ara… ara no puc recuperar el temps que ha quedat enrera (per cert, si algú pot, que m’expliqui el secret).
Tinc una foto, una foto de la meva estada a Saragossa al juliol. Aquells 3 dies a Saragossa vaig tenir temps per passejar per una ciutat que durant molts anys ha format part de mi mateixa i que, d’altra banda, ja tenia gairebé oblidada. Oblidada però present… en un raconet del meu cor. De vegades ja passa, amb les ciutats, amb les persones. Bé, en tinc dues de fotos, són aquestes. La primera, de la Plaza San Franciscoo, és una cabina de telèfon, sí, però hi vaig trobar una senyal. La segona és una foto de l’amistat… i del pas del temps. Totes ens fem grans, també la Jazmin, que està feta tota una senyoreta i que gairebé em fa vessar les llàgrimes explicant-me les seves peripècies d’adolescent a l’institut…





Han passat més coses curioses aquest estiu:

Vam anar a un poble on, mmm, no sé quantes però moltes persones es “tancaven” en una plaça a “dutxar-se” amb cava. Alguns també ens el bebíem aquell líquid (no sé si seguir-lo anomenant cava…), però només Déu (si és que existeix) sap què deviem beure aquella nit… (Si Déu no existeix, no crec que ningú se’n recordi). A tot això, el poble es diu Prades (Tarragona), tinc algunes proves gràfiques… però només en penjaré una, i és aquesta.



A veure, què més ha passat aquest estiu? Ah sí, es va casar la meva cosina.



I el meu cosí i en JJ portàven la mateixa camisa… el meu cosí, a més, duia unes bambes que li van regalar al Pans&Co, molt diverit. Vaig veure aparèixer els meus cosins pensat que me’ls havien canviat pels germans Gallagher…


Bé, això comença a fer-se una mica pesat… així que pararé ja, no sense abans esmentar alguns altres esdeveniments: aquest estiu en Pau ha fet el seu primer any, la Irene 20, l’Alex 30… i avui la Montse en fa 25. Time goes by… Estic vivint amb la Gemma, la Maria i el Samuel, fa dues setmanes vaig tenir el meu moment Ikea però com que sóc tan despistada se’m va oblidar medir la finestra per comprar les cortines… total, que vaig acabar fent el que fa tothom (he contrastat la informació): comprant un munt de coses que no necessitava i marxar sense les cortines. Demà ho tornarem a provar a veure si hi ha sort.