The Remains of the Summer

Aquest estiu han passat algunes coses… entre elles, he decidit començar a escriure també en català, al blog. Perquè… un dia el JJ m’ho va preguntar, i no li vaig saber dir. No li vaig saber respondre a perquè sempre hi escrivia en castellà.
Desde que vaig tornar de Saragossa que no he tingut… (deixa’m pensar bé la paraula)… collons, això, que no he tingut collons d’escriure una sola línia al blog, i ara… ara no puc recuperar el temps que ha quedat enrera (per cert, si algú pot, que m’expliqui el secret).
Tinc una foto, una foto de la meva estada a Saragossa al juliol. Aquells 3 dies a Saragossa vaig tenir temps per passejar per una ciutat que durant molts anys ha format part de mi mateixa i que, d’altra banda, ja tenia gairebé oblidada. Oblidada però present… en un raconet del meu cor. De vegades ja passa, amb les ciutats, amb les persones. Bé, en tinc dues de fotos, són aquestes. La primera, de la Plaza San Franciscoo, és una cabina de telèfon, sí, però hi vaig trobar una senyal. La segona és una foto de l’amistat… i del pas del temps. Totes ens fem grans, també la Jazmin, que està feta tota una senyoreta i que gairebé em fa vessar les llàgrimes explicant-me les seves peripècies d’adolescent a l’institut…





Han passat més coses curioses aquest estiu:

Vam anar a un poble on, mmm, no sé quantes però moltes persones es “tancaven” en una plaça a “dutxar-se” amb cava. Alguns també ens el bebíem aquell líquid (no sé si seguir-lo anomenant cava…), però només Déu (si és que existeix) sap què deviem beure aquella nit… (Si Déu no existeix, no crec que ningú se’n recordi). A tot això, el poble es diu Prades (Tarragona), tinc algunes proves gràfiques… però només en penjaré una, i és aquesta.



A veure, què més ha passat aquest estiu? Ah sí, es va casar la meva cosina.



I el meu cosí i en JJ portàven la mateixa camisa… el meu cosí, a més, duia unes bambes que li van regalar al Pans&Co, molt diverit. Vaig veure aparèixer els meus cosins pensat que me’ls havien canviat pels germans Gallagher…


Bé, això comença a fer-se una mica pesat… així que pararé ja, no sense abans esmentar alguns altres esdeveniments: aquest estiu en Pau ha fet el seu primer any, la Irene 20, l’Alex 30… i avui la Montse en fa 25. Time goes by… Estic vivint amb la Gemma, la Maria i el Samuel, fa dues setmanes vaig tenir el meu moment Ikea però com que sóc tan despistada se’m va oblidar medir la finestra per comprar les cortines… total, que vaig acabar fent el que fa tothom (he contrastat la informació): comprant un munt de coses que no necessitava i marxar sense les cortines. Demà ho tornarem a provar a veure si hi ha sort.