viernes, septiembre 29, 2006

La escapada (una de tantas)

Ahir vaig estar rebuscant en un racó del meu jo (i del meu ordinador) i, entre d'altres, vaig trobar un escrit que no em va desagradar. Té poc més d'un any...

Cepillo de dientes, bragas limpias, papel y boli, camiseta de la suerte,... stop.

La suerte es como la religión. Que crees porque necesitas creer o porque Dios (o quien quiera que sea) te hace creer en ella. Porque nos aferramos a algo in-a-fer-ra-ble sólo por ser y por creer. Sólo por necesidad. ¿La suerte existe?, me pregunto. Laura, ¿la suerte existe? (Así es como hago para preguntármelo). ¿Dios existe? Esto también me lo pregunto a menudo. Tengo amigos y amigas que dicen que existe “algo” más allá, que cada uno lo interpreta a su manera pero que existe y nos da fuerza ¿y sentido? A mi nadie me da nada, a parte de mi padre y de mi madre, que me lo dan todo. Quizás ese sea un comentario un tanto realísimo, lo acepto. Pero yo creo en mis padres. Creo en ellos desde que tengo conciencia de ser. A lo que iba. La suerte. Que mi camiseta se manchara de pintura verde junto a la del que hoy es el futuro padre de mis futuros hijos (obsérvese que nada es real aún) y luego de lejía en una excursión en la que conocí a la que es hoy mi mejor amiga, y que además la llevara puesta el día del primer examen, que aprobé con nota, de la carrera universitaria que hoy en día me da de comer... ¿es casualidad? ¿O es simplemente cuestión de probabilidad? Me lo pregunto una y otra vez, y cuando llego a la esencia de la cuestión, deduzco: ¿qué es la suerte? ¿la suerte es? Porque si ni tan siquiera puedo responder a si la suerte es o no es, cómo coño voy a saber qué es. Y ahí me quedo siempre. Prendida de un hilo azul (hay hilos de distintos colores que prenden de mi cerebro) que nunca he conseguido rescatar, volviendo y revolviendo en la memoria que no en el pensamiento... ni en el cerebro, que está visto que no evoluciona (al menos el mío).

Play. Camiseta de la suerte, iPod (o cómo voy a seguir construyendo la banda sonora de mi vida si mi vida sigue y no puedo oirla). Stop.

Calla, que a lo mejor es por eso por lo que no paro de dar vueltas a la misma mierda de vida. Calla, que a lo mejor me llevo la misma música a todas partes y por eso no oigo la nueva, ¡porque siempre llevo puesta la vieja!

Play. iPod, sonrisa y corazón.

Esto último lo pongo por poner porque hace tiempo que no encuentro esa patata roja con venas que no laten en mi interior...

Lo que me gusta y lo que no me gusta.
Me gustan las nubes y el sol cuando sale por detrás después de la lluvia. Me gusta el chocolate, no me gusta la gente que dice que no le gusta el chocolate (porque es mentira). Me gusta el amor.

jueves, septiembre 28, 2006

Llista de coses que tinc a mitges

Avui he recordat que sovint començo coses i que mai les acabo.... i les que acabo és perquè tenien un objectiu que, en la majoria dels casos, coincideix amb una entrega a la universitat :/ Exemple: el treball sobre la felicitat i les drogues, el guió que "empezó con una idea cutre y habéis transformado en algo decente", i l'autorretrat en forma audiovisual.

Total, que he fet un llistat de coses que tinc a mitges.

Llistat de cosesque tinc a mitges:
- una adaptació d’un conte d’en quim monzó (guió i curt)
- una novel•la
- un recull de relats curts
- un blog
- una pàgina web del restaurant dels meus pares
- dos projectes fotogràfics
- una llista d’articles per escriure
- la carrera d’humanitats
- el proficiency
- una vida… (però això és normal, ja està bé que estigui a mitges, no?)
i totes les que em deixo.... :/

miércoles, septiembre 27, 2006

Pearl Jam a Barcelona (1 setembre)



El passat dia 1 de setembre Pearl Jam van visitar Barcelona. Bé, en realitat Badalona, però pel cas és el mateix.

Impressionants! I aquesta vegada no em vaig desmaiar amb Rearviewmirror, no només perquè no la toquessin :( sino perquè vaig comportar-me com una nena gran :)))

Entre el públic hi havia seguidors antics de la banda, per a mostra l'emoció descontrolada amb clàssics com "Corduroy", "Dissident" o "Better Man" i la gairebé indiferència (no diria tant!) davant cançons més noves com "Breakerfall" (a qui no li agrada "Breakerfall"??!!).

La complicitat de la banda amb el públic bé, sobretot del seu frontmant, Eddie Vedder , que es va disculpar dues vegades per no parlar castellà... va marcar la tònica del concert i, la veritat, encara que s'oblidés de presentar a un dels seus homes (ejem), va ser fins i tot millor que la darrera vegada que van tocar a Barcelona.

Aquí podeu veure un dels molts videos del concert que es troben per la xarxa


Set list complet:
1. Inside Job
2. Corduroy
3. World Wide Suicide
4. Animal
5. Dissident
6. Given to fly
7. Breakerfall
8. In my tree
9. Even flow
10. You are
11. State of love and trust
12. Whipping
13. Better man
14. Do the evolution
15. Life wasted
16. Black
17. Small town
18. Crazy Mary
19. Comatose
20. Alive
21. Why go
22. I believe in miracles
23. Hunger strike
24. Baba O'Riley
25. Yellow ledbetter

La foto del dia

Fa un mes aproximadament que vaig començar aquest projecte personal i fins ara estic molt contenta amb ell... primer vaig decidir que les fotos no fossin públiques, però al final he canviat d'idea. Cada foto va acompanyada d'una frase, pq una imatge no val més que mil paraules! ;) (o si més no aquest és el meu parer)



Podeu veure la foto del dia a flickr